Sólo para que veas que sin contexto no podemos ir muy lejos, aquí te dejo la definición de "cossiol" del DCVB. Lo que està claro es que es un recipiente. Para mí, un barreño es un tipo de recipiente muy concreto, más cercano al "cossi" catalán.

Por ejemplo, según el DRAE, es lo que sigue:

2. m. Vasija de barro, metal, plástico, etc., de bastante capacidad, generalmente más ancha por la boca que por el asiento, que sirve para fregar la loza y para otros usos.

Y como verás en el DCVB , un cossiol puede incluso ser un tiesto para plantas.

COSSIOL m.
Recipient de terra, de fusta o de zinc, més petit que el cossi. Cociols per dar de beure a la mula, doc. a. 1517 (BSCC, xiv, 382).Especialment:
|| 1. Recipient que serveix per a fer bugada (Balaguer, Artesa de S., Valls, Camp de Tarr.); cast. cuba, coladera.
|| 2. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa (Sanet).
|| 3. Recipient de terra cuita, rodó i de poca altària, que serveix per a recollir el vi que s'escapa de les aixetes de les bótes, l'aigua de l'aigüera, etc. (Valls).
|| 4. El gavadal de rentar els plats (Mall.).
|| 5. Espècie de galleda amb mànec que serveix per a treure líquids (Lluçanès); cast. cazo.
|| 6. Galleda travessada per un mànec llarg, que serveix per a treure els excrements del femer o bassa (Igualada).
|| 7. Recipient de fusta amb cornaleres, que s'empra per a omplir de vi les bótes (Reus, Valls, Falset).
|| 8. Mena de portadora, però de doble capacitat, on s'aboquen dues portadores a la vegada per a pesar la verema (Falset, Montblanc, ap. BDC, xx, 242).
|| 9. Recipient de test, de forma acampanada, que pot servir per a tenir la calç d'emblanquinar, per a depositar els fems que ha de recollir el femeter, etc. (Mall.).
|| 10. Test petit amb aigua, on els ollers es mullen sovint les mans per fer pujar més aviat la pasta en fer les olles (Pòrtol).
|| 11. Recipient de terrissa o de zinc, de molt poca alçada, on els sabaters tenen aigua per a remullar la sola (Les Garrigues, Vendrell, Esterri d'Àneu, Mall., Men.).
|| 12. Orinal, i especialment: a) Cossiolet de cadireta: orinalet troncocònic de terrissa que s'adapta al seient foradat de les cadiretes d'infant (Val.).
|| 13. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí (Mall.); cast. tiesto, maceta. «Es brot més apreciat | d'es teu cossiol voldria, | perque es que m'has enviat | me dóna turbes de cap | pensant en tu tot lo dia» (cançó pop. Mall.). Tenien una grandiosa aufabeguera a sa finestra des sòtil dins un cossiol, Alcover Rond. vii, 269.
|| 14. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians. Els arropers de Benigani... ja no visten jaqueta negra de drap y calçó estret... ni porten sombreret d'estaquen o cociol al cap, Martí G., Tip. mod. i, 15.
Loc.
—Negar-se dins un cossiol: deixar-se vèncer per dificultats petites (Mall.).
Fon.: kusiɔ́ɫ (or.); kusiɔ̞́ɫ (Sóller, Inca, Felanitx, men.); kosiɔ́ɫ (occ.); kosiɔ̞́ɫ (val., Palma, Manacor, Pollença).
Intens.:—a) Augm.: cossiolàs, cossiolarro.—b) Dim.: cossiolet, cossioletxo, cossioleu, cossioliu.—c) Pejor.: cossiolot.
Etim.: derivat dim. de cossi.



Suerte.

Xima